Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Nova Zelanda. El codi ISO que representa aquest país és NZ.
[...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Papua Nova Guinea. El codi ISO que representa aquest país és PG.
[...]
els afecta).
A la directora del centre l'afecta la nova situació (i no li afecta la nova situació).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2 i 33.3.2e)
[...]
més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple:
mani (de manifestació)
poli (de policia)
profe (de professor)
corpo (de corporació)
indepe (de independentista)
tranqui (de tranquil)
Convé [...]
compte, a més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple:
amniocentesi: àmnio
biblioteca: bíblio
bolígraf: boli
disco: discoteca
estereofònic: estèreo
farmacologia: fàrmaco
ferrocarril [...]
El refrany Comptes vells, baralla nova significa que el fet d'anar a retreure deutes antics sol dur baralles. Per exemple:
I allà mateix li va tornar a retreure que no li hagués donat suport quan hi va haver el conflicte familiar amb la repartició dels béns: Comptes vells, baralla nova [...]
sop[á], però soparà, soparíeu, sopar-hi, pronunciats amb erra simple)
Aquest fenomen, però, té força excepcions. Entre els mots aguts patrimonials, solen ser excepció la major part de monosíl·labs, però també hi ha excepcions entre els mots polisil·làbics, els manlleus i els mots de nova creació més [...]
Austràlia: australià -ana
Fiji: de Fiji
Guam (EUA): de Guam
Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas
Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos
Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook
Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord
Illes Marshall: de les Illes [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
consideren de gènere femení les ciutats que van introduïdes per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, Nova Taipei, Ciutat del Cap, Ciutat de Mèxic, etc. Per exemple: la Nova York més turística, la Ciutat de Mèxic perifèrica.
Els topònims que presenten qualsevol [...]
.
Encara no he acabat de pintar la paret sobre la qual t'has recolzat.
Els nois en contra dels quals has parlat tenen tota la raó.
Està contenta amb la nova il·lustradora, amb la qual podrà treballar millor.
2. Qui
El pronom relatiu qui s'usa per fer referència a persones. Es pot fer servir amb moltes [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.